Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El 2008 passà…

Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del…

Començà en el CE Mercantil de Sabadell i disputà el Campionat d’Europa juvenil 1959 El 1960 fitxà pel FC Barcelona, que el cedí a la UE Lleida 1960-61 i al CD Comtal 1961-62 Jugà en el primer equip del Barça 1962-72, com a defensa lateral esquerre, un total de 438 partits i marcà 14 gols Guanyà tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Posteriorment passà a l’Hèrcules CF 1972-73 i finalitzà la seva carrera al Club Gimnàstic de Tarragona 1973-74 Formà part de la selecció espanyola en deu ocasions i participà en la Copa del Món 1966 Jugà…

Aconseguí els millors èxits amb el Club Natació Montjuïc Fou campió d’Espanya infantil i júnior, i recordista de 200 m i 400 m lliure en categories inferiors 1982, 1983 Campió de Catalunya entre el 1979 i el 1985, com a absolut es proclamà campió d’Espanya de 200 m 1983, 1985 i plusmarquista estatal 1984 Disputà els Campionats d’Europa 1981, 1983 i del Món 1986, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1984 de la federació espanyola Posteriorment obtingué el títol d’entrenador, i exercí de director esportiu a Castelló

Començà a jugar al Club Rey Ardid, de Mequinensa, però la major part de la seva carrera la feu al Club d’Escacs Jake, de l’Hospitalet de Llobregat, on defensà el primer tauler durant diversos anys Fou campió de la primera categoria 1967 i campió absolut de Catalunya 1985 També es dedicà als escacs per correspondència