Resultats de la cerca

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

L’any 1936 dirigí la Banda Municipal de Madrid, i a partir del 1945 l’Orquesta Filarmónica de la mateixa ciutat Aviat es dedicà a la sarsuela Katiuska 1931, La del manojo de rosas 1934, La tabernera del puerto 1936, Black el payaso 1942, Don Manolito 1943, Las de Caín 1958, etc És autor d’obres simfòniques, de cambra i vocals

Destacat autor de música simfònica, se’l pot incloure en el període que el musicòleg nord-americà Gilbert Chase denomina de nacionalisme incipient a l’Uruguai Ribeiro fou pioner en l’àmbit de la música instrumental, ja que fou el primer compositor d’aquest país que compongué una simfonia Les seves obres simfòniques denoten una formació molt acadèmica i una forta influència de la música francesa

Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona