Resultats de la cerca

S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó

Format al Club de 7 a 9, amb el qual guanyà els Campionats d’Espanya i de Catalunya per equips 1985, també fou jugador de la Penya Solera i de l’Avilés Fou campió de Catalunya individual 1992 Formà part de la selecció espanyola als Campionats d’Europa juvenils 1977, 1978, 1979

Especialista en frontennis i en pilota preolímpica, ha passat per gairebé tots els clubs catalans Es proclamà campió del món sub 22 en pilota olímpica amb Joan Domingo, Iván Jiménez i Héctor Berbegal Ha estat campió de Catalunya amb David Solera 2005, 2006 i vencedor del torneig Capitán San Luis de l’Havana 2007, 2008 en pilota olímpica

Fou jugador del Club de 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i l’Ariel Fou tres cops campió d’Espanya de dobles, fent parella amb Orlando Saña 1973, 1974, 1977 i un cop per equips 1977, amb l’Ariel El 1975 guanyà el Campionat de Barcelona individual i el de dobles, també amb Orlando Saña

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

S’inicià amb el CE Sabadell Guanyà el Gran Premi de Pasquas 1950 el cinquantenari del Campionat d’Espanya 1951 El 1955 fitxà pel Mariotas i continuà per la Peña Solera, l’Ignis, el Lambretta, el Ferrys i l’Inuri Guanyà la general de la Vuelta a la Rioja i dues etapes de la Vuelta a Colòmbia el 1957 Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 1960 i una de la Vuelta a Andalusia 1962

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Als camions, la caixa, que és collocada darrere la cabina i forma amb aquesta la carrosseria, és constituïda generalment per una armadura metàllica fixa al bastiment del vehicle i recoberta de planxes de ferro o de fusta, que forma la solera, gairebé sempre acompanyada de quatre parets laterals o baranes, almenys una de les quals és movible hom construeix caixes especials amb possibilitat de rotació com en el cas dels camions de trabuc o bé adaptades a la mena de transport ciment, formigó, líquids, etc

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida