Resultats de la cerca

Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla Illustrà diverses publicacions, com El Imparcial i Blanco y Negro Conreà la crítica taurina amb el pseudònim de Zig-zag , i dirigí la publicació esportiva Armas y Deportes 1924-32 Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València

Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla,…

Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona Residí a París i a Munic Reiterà com a temàtica les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú, interpretats amb un estil lluminós, elegant, evanescent i reposat Exposà sovint a Barcelona

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

Jordi Puig Batlle, vicepresident de la Federació Catalana de Pentatló Modern, fou un dels presidents del club Des de l’any 2000 coorganitza, juntament amb la federació catalana, el Trofeu Ciutat d’Espluguesde pentatló modern, una prova puntuable per al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i per a la Lliga Catalana Alguns dels esportistes més rellevants són Marta Carrasco i Carles Sorolla, ambdós integrants de la selecció espanyola Disposa d’equips en categories inferiors

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat