Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
pixota negra
Pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
depressió de Turan
Regió
Extensa regió plana, anomenada també plana turànica, de l’Àsia Central, que s’estén, en direcció SW-NE, des de les serralades de Koppeh Dāgh, al S del Turkmenistan, fins a la depressió de Turgaj, al Kazakhstan, a través de l’Uzbekistan.
Al NW és limitada per la mar d’Aral Consisteix, essencialment, en deserts sorrencs i argilosos És travessada pels rius Amudarja i Syrdarja
serradella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors rosades o blanques, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, constret i reticulat.
Es fa en llocs sorrencs, al N de la península Ibèrica, a l’Aquitània i a les Açores, i també és plantada com a farratgera
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
psammòfil | psammòfila
Ecologia
Dit de l’organisme, o comunitat biòtica, que és propi dels medis sorrencs.
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna