Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
coàgul sanguini
Biologia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació.
És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim, secretat per les plaquetes, procés indispensable per a l’alliberament natural del sèrum
aerolliscador
Transports
Vehicle terrestre, aquàtic o amfibi, que es manté separat de la superfície sobre la qual es desplaça mitjançant un coixí d’aire produït pel mateix vehicle.
Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…
parapent
Parapent
© Fototeca.cat
Esport
Tipus d’ala per a vol
lliure consistent en una vela allargada i lleugerament corba, a les vores de la qual són fixats una sèrie de cables d’uns 5 m que sostenen el tripulant.
Dóna a lloc a la modalitat esportiva del mateix nom, en la qual hom es llança des d’un pendent, un penya-segat, etc per tal de quedar suspès en l’aire gràcies a la sustentació El parapent permet una certa maniobrabilitat i hom pot aconseguir desplaçaments, ascensions i canvis de direcció aprofitant els corrents de l’aire
radi d’acció
Transports
Distància que una aeronau pot recórrer sense proveir-se de combustible en vol, en condicions definides de pes inicial i càrrega de combustible.
El radi d’acció més econòmic és l’obtingut en condicions de màxima economia de combustible EL radi d’acció és funció dels pesos inicial i final, dels coeficients de sustentació i de resistència total de l’aeronau, i del consum específic de combustible i del rendiment del grup propulsor Les primeres anàlisis d’aquest concepte foren fetes per Louis Breguet
despreniment
Física
Modificació de l’escolament d’un fluid al voltant d’un objecte que hi penetra, que es produeix quan, per causa de la turbulència, el fluid ja no llisca seguint el contorn de l’objecte sinó que se’n separa o desprèn
.
En l’ala d’un avió, el despreniment es produeix a altes velocitats o a grans angles d’atac de l’ordre de 20°, i té per conseqüència una disminució de la sustentació, la qual cosa pot conduir l’avió a entrar en pèrdua, a caure en barrina o en picat El despreniment és previngut mitjançant la ranura originada per un bec
atàxia cerebel·losa
Patologia humana
Atàxia produïda per lesions de les vies cerebel·loses.
Hi ha una descomposició del moviment asinergia per raó de la qual hom no assoleix mai l’objectiu proposat dismetria En caminar hi ha una titubació semblant a la de l’embriaguesa, l’atàxic és incapaç de seguir una línia recta i manté els peus separats a fi d’eixamplar la seva base de sustentació En aquest tipus d’atàxia s’inclouen malalties degeneratives del cerebel i de les vies cerebelloses, com l’atàxia de Friedreich i d’altres
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
sostre
Transports
Altura màxima que pot assolir una aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres