Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
hepatotoxicitat
Medicina
Capacitat d’algunes substàncies per a provocar lesions o malalties hepàtiques.
Alguns medicaments paracetamol, tetraciclines, inhibidors de la monoaminoxidasa, tuberculostàtics, etc poden produir una hepatitis tòxica d’altres fenotiacines, eritromicina, anovulatoris, etc poden provocar una colestasi La magnitud del dany depèn de la dosi administrada, de la composició química de la substància, de l’estat previ del fetge i de la idiosincràsia individual
Gaston Léon Ramon
Biologia
Microbiòleg francès.
L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
benzidina

Benzidina
©
Química
Compost bàsic, que es presenta en forma de pólvores blanques o lleugerament vermelloses.
És obtinguda a partir de l’hidrazobenzè en presència d’àcids minerals mitjançant la transposició benzidínica Fon a 115-120ºC És emprada com a producte intermediari en la fabricació de colorants azoics, i en la caracterització i en la determinació d’ions inorgànics, sulfats i volframats Tòxica, produeix dermatitis i tumors a la bufeta
dieldrina
Química
Hidrocarbur clorat emprat en agricultura com a insecticida.
És insoluble en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, i estable en àcids i bases orgànics i inorgànics Altament tòxica, és absorbida també pel contacte amb la pell La seva aplicació a raó de 3 kg per ha de terreny causa l’extermini d’una gran quantitat d’espècies animals, especialment d’ocells
aposemàtic | aposemàtica

Aposematisme (mosca amb aparença de vespa)
© Fototeca.cat.Corel
Ecologia
Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors.
Habitualment l’espècie és proveïda d’algun mitjà de defensa efectiu i perillós per al depredador p ex, pot ésser tòxica En les espècies mimètiques, l’eficàcia de les coloracions aposemàtiques és basada en l’associació, per part del predador, dels colors d’una espècie inofensiva determinada amb els d’una altra de gust repellent o fortament perillosa
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
acetanilida

Acetanilida
Química
Derivat de l’anilina.
Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d’ antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics
fal·loïdina
Bioquímica
Substància tòxica aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides).
La seva toxicitat és tan alta, que a dosis de 50 γ mata els cobais En la seva estructura hi ha 7 aminoàcids, entre els quals els hidroxiaminoàcids la hidroxileucina i l’allotreonina