Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
màcula lútia
Anatomia animal
Regió central de la superfície interna de la retina, de color groc de llimona i de forma oval, amb una depressió central anomenada fòvea central, que és la zona de més agudesa visual.
disc d’Airy
Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments
escotoma
Oftalmologia
Defecte dins el camp visual caracteritzat per la visió d’una taca fosca, que és la manifestació de la visió abolida en una petita àrea de la retina.
Entre les diferents classes d’escotoma hi ha l' escotoma fisiològic , conegut com a taca cega de Mariotte , que correspon a l’entrada del nervi òptic dins l’ull
tamborer
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 11 cm de llargada, de color de fons bru groguenc, cendrós o verdós, amb una taca de color blau negrós a la base de l’aleta caudal i una altra al primer radi espinós de la dorsal.
Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l’anal vorejades de blau Les femelles presenten color de fons gris arenós o verdós sense dibuixos a l’opercle Habiten a les praderies de posidònies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta Comú a les costes dels Països Catalans, és anomenat també porquet
plapa
Clapa, taca.
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
llàntia
Taca, especialment d’oli o greix.