Resultats de la cerca

A Barcelona els fustanyers es constituïren en gremi el 1309, sota l’advocació de sant Marc comprenia les especialitats de teixidors, tintorers i batedors i es regia per unes ordinacions tècniques detallades L’ofici feu crisi a mitjan segle XV

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari

Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i,…

Els antics gremis de paraires 1561 i de teixidors 1590 s’aplegaren, des del 1730, en la corporació anomenada Reial Fàbrica de Draps dominada, en realitat, pels paraires que, progressivament, passaren a anomenar-se fabricants Aquesta institució perviu encara, tot i que, després que els revolucionaris se l’apropiessin en 1936-39, es produís la victòria feixista del 1939 i la creació del Sindicat Vertical, es reconvertí en una empresa de serveis anomenada Textil Alcoyana, SA En l’actualitat, es pot accedir a bona part d’aquesta collecció en format de microfilm a l’Arxiu Municipal d’Alcoi El…

Han perviscut al barri de Bozate, a Arizcun vall de Baztan, Navarra Esmentats ja al s XIII, hom els atribuïa degeneració física o malalties lepra habitaven en ravals, tenien un estatut legal inferior, els era prohibit el contacte amb l’altra gent i l’ús d’armes i eren obligats a portar una marca infamant a l’església tenien un lloc reservat a part Els era permès de fer de fusters, i posteriorment, de teixidors i paletes L’origen d’aquesta segregació heretgia, contagi, combatuda amb poc èxit per les autoritats civils i eclesiàstiques, és obscur