Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Lo Ponton
Setmanari
Setmanari satíric i republicà, subtitulat ‘‘periòdic més coent que un bitxo’’, que aparegué a Barcelona del 1870 al gener del 1871.
Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca —el qual posteriorment passà a La Campana de Gràcia —, i tingué una regular collaboració de Josep Llunas i Pujals, que després fundà La Teula i La Tramontana
llata de ràfec
Construcció i obres públiques
Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.
Can Grasses

Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
llata per canal
Construcció i obres públiques
Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
terrera
Construcció i obres públiques
Teula grossa o rengle de teules que serveixen de canal d’una teulada.
Necròpoli de Santa Margarida de Martorell
Tomba de tègules núm 66 situada al sud de la basílica de Santa Maria de Martorell A Mauri La necròpoli de l’antiguitat tardana de Santa Margarida es formà a partir de la construcció d’una església de tradició paleocristiana, de capçalera tripartida, que es troba prop del cementiri municipal de Martorell Baix Llobregat, al marge dret del riu Anoia La necròpoli ha estat excavada des de l’any 1981 fins enguany pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM amb l’aval de la Universitat de Barcelona i el suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Martorell i ei mateix CEM La major…
Necròpoli d’Artés
Art romànic
Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…
Cava

Petit nucli de Cava, amb la serra del Cadí al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 291 m d’altitud sobre un petit replà al peu mateix de la serra de Cadí, a la dreta del riu de Cadí o de Cava.
Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix documentat el…