Resultats de la cerca

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se succeïren les…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una…

Les primeres obres pertanyen a una narrativa mig psicològica mig d’aventures — Stamboul Train 1932, A Gun for Sale ‘Un fusell per a vendre’, 1936—, o bé revelen una influència joyciana It's a Battlefield ‘Camp de batalla’, 1934 i England Made Me ‘Anglaterra em féu’, 1935 Catòlic des del 1926, però no gaire ortodox, aquest fet n'ha condicionat l’obra posterior, on els personatges lluiten entre la vivència religiosa i la feblesa humana Brighton Rock 1938 traducció catalana 1965, The Power and the Glory 1940 traducció catalana 1965, sobre el tema del sacerdot pecador però humil, que finalment…

Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990, de Sam…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…