Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Polígon Industrial Can Torrella
Equipament del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental).
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…
Pere de Torrella i Burguès
Història
Cavaller.
Fill de Bernat de Torrella o de Torroella Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca 1270 i veguer 1291 Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona
Salvador Torrella Mas de Xaxàs
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Natació Barcelona, practicà diverses disciplines atlètiques i participà en competicions estatals de decatló, però destacà en les proves de llançament de disc i salt de perxa Fou campió de Catalunya de llançament de disc 1950, any que baté el rècord català En salt de perxa, fou campió de Catalunya 1952, 1953 i campió d’Espanya 1955 També participà en torneigs atlètics internacionals, com l’encontre Stuttgart-París-Barcelona 1952
Joan Berard i de Torrella
Història
Assessor del governador de Mallorca i senyor de l’illa de Cabrera.
El 1434, en passar per Mallorca, Joan II de Navarra el nomenà vicecanceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia fou empresonat pels genovesos després de la batalla de Ponça 1435 El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne
Torrella de Sunyer (Alàs i Cerc)
Art romànic
Documentada des del segle X, aquesta seria una fortificació secundària del castell de Sant Jaume, i se situaria en un indret indeterminat de la vall de Cerc, la valle Ursiana dels documents
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…