Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Èumenes
Història
Militar
General macedoni.
En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell
Jemel’jan Ivanovič Pugačov
Història
Capitost cosac.
Desertor de l’exèrcit austríac, a la guerra dels Set Anys i arrestat sovint per agitador 1771, 1772, organitzà la revolta de l’exèrcit cosac, al qual s’uniren els camperols del Volga i els obrers dels Urals Es proclamà emperador, amb el nom de Pere III, i s’apoderà del baix Volga destruint Kazan’ i amenaçant Orenburg Traït per alguns dels seus i empresonat per l’exèrcit imperial, fou decapitat i esquarterat a Moscou 1775 per ordre de Caterina II La seva memòria ha estat conservada en la cançó popular i en el folklore cosac
irredemptisme
Història
Moviment polític de caràcter nacionalista sorgit a Itàlia el 1866.
Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…
Maximilià I de Mèxic
Història
Arxiduc d’Àustria i emperador de Mèxic (1864-67).
Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica 1857 Després de la intervenció francesa a Mèxic 1862, Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla 1863, i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces…
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…
Guerau de Rodonella
Història
Noble.
El 1379 lluità en la defensa d’Atenes contra els navarresos Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d’Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d’Atenes que hom ha qualificat de Carta Magna d’Atenes, cosa que aquest féu a Lleida Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al…
Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Sa‘d ibn Mardāniš
Història
Senyor de València i de Múrcia (1147-72).
De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga 1134 dels atacs d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalanoaragonesos de qui era tributari, aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yūsuf Ya'qūb al-Manṣūr Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1149 i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella El govern d’ibn Mardāniš, conegut pel rei Llop en les cròniques…
Vicenç Bernades i Viusà
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…
les Termòpiles
Pas
Pas situat entre les regions de Tessàlia i la Grècia Central, entre el mont Eta i el golf Malíac, prop d’unes deus termals (d’on prové el nom).
Constituït per tres corredors estrets hom creu que el del mig és pròpiament aquell al qual es refereix el nom, presenta, actualment, un aspecte molt diferent, a causa sobretot del retrocés de la mar, i només és possible de reconstruir l’antiga topografia gràcies al testimoni d’Heròdot i de Livi En aquest pas, a la fi de juliol de l’any 480 aC, durant dos dies Leònides, amb un petit exèrcit, la flor del qual eren tres-cents lacedemonis, es mantingué contra atacs incessants dels perses Traït per Efialtes, que mostrà a l’enemic el camí de la muntanya, Leònides s’hi enfrontà obertament i morí amb…