Resultats de la cerca

Participà en el moviment literari anomenat ‘els enraonaments purs’, que tractava lliurement de qualsevol tema i no menystenia la sofisteria En el Discurs sobre el nodriment de la vida defensa les pràctiques de longevitat típiques del taoisme contemporani

Tractava essencialment de futbol i manifestava obertament simpatia pel RCD Espanyol Incloïa notícies d’altres esports com el rugbi o l’atletisme Els articles se signaven sota pseudònim i la capçalera lluïa el lema “nobleza, sinceridad” Tingué una vida efímera

Fou impulsada per Piera Edicions i dirigida per Oriol Piera Tenia un caràcter multiesportiu, tot i que feia especial atenció al basquetbol També tractava l’handbol, l’hoquei i el motociclisme Tingué una periodicitat mensual Se’n publicaren pocs números

S’originà a partir del títol d’una secció de la Gazeta de Vich fins que es constituí el suplement en tiratge separat Tractava dels partits locals i comarcals de futbol El setmanari espaià la periodicitat fins que desaparegué amb el número 142

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

La declaració naval de Londres de 26 de febrer de 1909 es refereix a les modalitats més característiques d’aquesta assistència, que pot provocar la confiscació del vaixell neutral en restar aquest sotmès al mateix tractament que si es tractava d’un vaixell enemic

El seu director artístic era Santiago Gargallo i el director editorial, Emilio López Valls Prestava atenció a esports minoritaris, com les tres modalitats d’hoquei sobre patins, sobre herba i sobre gel, el patinatge, l’handbol o l’esquí nàutic Tractava especialment aspectes tècnics

Editada per la Compañía Española de Aviación, contenia articles divulgatius i notícies tant locals com estrangeres sobre aviació, encara que també tractava sobre altres esports en general En fou director i propietari José María Alós Ronda Era escrita en castellà i constava de setze pàgines

D’aquestae sglésia, consagrada el 1011 i que depenia de l’abadia d’Arles, encara n’eren visibles fa pocs anys les ruïnes es tractava d’una església de nau única, coberta amb volta sobre arcades laterals Foren enderrocades, fa poc, per un propietari de residència secundària