Resultats de la cerca

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

Tingué una infància difícil, que superà gràcies a la seva afició per la música, especialment a les tonades de Count Basie L’any 1941 conegué Benny Goodman, que la incorporà a la seva orquestra Després, ja en solitari, es féu popular amb temes com Waitin’ for the Train to Come In , Mañana Is Soon Enough for Me i, sobretot, Fever , que interpretava amb la seva veu potent i elegant Lee esdevingué la primera veu blanca que assolí un gran èxit popular cantant peces de jazz Féu d’actriu en diverses pellícules, com Pete Kelly Blues , i collaborà amb artistes com Ella Fitzgerald, Frank…

S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone  1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres,  Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker  La dolce vita 1959 i 8 1 / 2   1962, de Federico Fellini  Lola 1960, de Jacques Demy  Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles  Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux  Justine 1969, de George Cukor …

Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment…

Demostrà el seu vessant còmic a la televisió, en sèries com Soap o el cèlebre programa Saturday Night Live Després de tenir un primer personatge protagonista rellevant a la comèdia d’acció Running Scared 1986, de P Hyams, intervingué en pellícules com ara Throw Momma from the Train 1986, de D De Vito Memories of Me 1988, de H Winckler When Harry Met Sally 1989, de R Reiner City Slickers 1991, de R Underwood Hamlet 1996, de K Branagh Father’s Day 1997, d’I Reitman Deconstructing Harry 1997, de W Allen My Giant 1998, de M Lehmann Analyze This 1999, de H Ramis, i la seva…

Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i Jimmy Blanton…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà…

Fill de Sergej Vladimirovič Mikhalkov i germà de Nikita Mikhalkov , estudià a l'Escola Estatal de Cinematografia i començà escrivint guions Andrej Rubl’ov , d'Andrej Tarkovskij i es convertí en un dels màxims exponents d’un nou cinema soviètic reflexiu i crític amb pellícules com Pervij ucitel ‘El primer mestre’, 1961, Istorija Asij Kljacinoj ‘La felicitat d’Àssia’, D’ad’a Van'a ‘Oncle Vània’, 1969 i l’epopeia històrica Siberíada 1978-79 El 1981 s’installà als EUA i dirigí Maria's Lovers 1984, Runaway Train 1985, Duet for One 1986, Shy People 1987, Homer and Eddie 1989, i la…

Fill de l’escriptor Kingsley Amis , estudià a Oxford, fou crític de The Observer , de  The Times Literary Supplement i de  The New Statesman Els temes recurrents de la seva obra, exposats amb humor càustic, giren entorn de la naturalesa violenta de la civilització contemporània Publicà les novelles The Rachel Papers 1973, premi Somerset Maugham 1974,  Dead Babies 1975,  Success 1978, Other People a Mistery Story 1981, Money 1984, London Fields 1989, Time’s Arrow 1991, The Information 1995, Night Train 1997, Yellow Dog 2003,  House of Meetings 2006,  The Pregnant Widow  2010, …

Influït pel rock and roll nord-americà, i especialment per Elvis Presley, l’any 1961 aconseguí un gran èxit amb la seva versió de Let's Twist Again de Chubby Checker Obtingué una gran fama a França cantant en aquest gènere en francès, tant originals com versions, a la qual contribuïren l’espectacularitat de les seves actuacions i la seva capacitat d’adaptar-se als diferents estils, tant de rock-and-roll com altres, entre els quals cal citar la chanson Contribuí també al seu renom una biografia especiament agitada, sobretot per la seva unió amb la cantant Sylvie Vartan 1964-80 Tot i el seu…