Resultats de la cerca

Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…

És considerat l’autor del llibre d’Habacuc , redactat probablement als voltants del 600 aC, on planteja el problema del triomf del mal possiblement la invasió dels caldeus, però proclama alhora el triomf final de la justícia

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

La figura de Cupido ha estat sovint representada com un nadó, un jove àngel o un nen alat amb arc i fletxes i, de vegades, amb els ulls embenats

Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

Batalla de Crécy Triomf dels anglesos sobre l’exèrcit francès

Onada de vagues al Rosselló Maig-juny després del triomf del Front Popular

Se celebren a Espanya les primeres eleccions municipals democràtiques, amb un espectacular triomf de l’esquerra