Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Mālvā Pathār
Pla
Plana d’uns 300 m d’altitud, a l’Índia central, al nord de les muntanyes Vindhya, entre les terres altes de l’oest i la planúria del Ganges.
Anomenada Awanti en temps del Buda, del 1401 al 1531 hi fou constituït un regne musulmà independent Conquerida pels anglesos el 1818, formà una de les agències polítiques britàniques de l’Índia, composta per un grup d’estats que el 1948 s’uniren amb Gwalior i Indore i formaren la Unió de Madhya Barat
Montanus
Història
Heresiarca, fundador del moviment montanista.
Vers el 172 o el 156 començà a profetitzar, proclamant que la Jerusalem celestial baixaria aviat a Pepuza, un poblet situat prop de Filadèlfia de Lídia A ell s’uniren les profetesses Prisca i Maximilla No n'ha estat conservat cap escrit i és conegut, només, per les notícies que en donen Eusebi i Epifani
Soloveck
Arxipèlag
Grup d’illes de la mar Blanca, a Rússia, pertanyents a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a l’entrada del golf d’Onega.
A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses
Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1945, els seus primers associats provenien del Centre Excursionista els Blaus de Sarrià, als quals s’uniren diversos folkloristes que tenien el propòsit de recuperar i mantenir el folklore català Introduí el tir amb arc a Catalunya el 1947, quan organitzà el primer concurs durant uns campaments a Centelles Té seccions de muntanya, esquí, etnografia i folklore Reuneix uns 430 socis
Sant Llorenç de les Arenes
Poble
Poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc
Berenguer de Montoliu
Història
Militar
Vicealmirall al servei de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal.
Manava quatre galeres, que s’uniren a l’estol de Roger de Lloria poc abans del combat decisiu contra l’esquadra francesa, el 1285 Alfons II li encomanà el comandament d’un estol el 1289, per si de cas esclatava la guerra amb Carles II d’Anjou Cooperà per mar a la presa de Tarifa per part de Sanç IV de Castella el 1292
Centre Gironenc
Futbol
Club de futbol de Girona.
Fou constituït com a continuació de l’ Strong Esport , que havia nascut el 1902 amb el nom de Futbol Club Gironí i que fou el primer gran club de la ciutat Disputava els seus partits al camp de Mart de la Devesa Al febrer del 1921 els seus futbolistes s’uniren amb altres esportistes de Girona i fundaren la Unió Deportiva Girona , més tard, Girona Club de Futbol
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1938
Dret
Llei d’autonomia atorgada a Galícia per la República Espanyola l’1 de febrer de 1938 en sessió de corts celebrada a Montserrat.
En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…