Resultats de la cerca

Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 conjuntament amb Paul Greengard i Eric Kandel pels seus descobriments sobre el paper de la dopamina com a neurotransmissor cerebral i en el control dels moviments Els seus treballs, desenvolupats durant la dècada del 1950 al 1960, determinaren que en la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina en algunes àrees cerebrals i el conduïren a proposar-ne l’ús de la L-dopa molècula precursora que es converteix en dopamina al cervell com a tractament, a més d’obrir la porta a la possibilitat de l’ús del trasplantament de…

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i piano

Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de Gustau Adolf II…

Emigrà als EUA el 1901 Inventà alternadors d’alta freqüència per a comunicacions transoceàniques i fou un dels pioners de la televisió

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…

Fill d’un pastor protestant que el sotmeté a una estricta disciplina influència que ell mateix assenyalà posteriorment com a fonamental en la seva obra feu estudis de literatura a la Universitat d’Estocolm El 1938 s’inicià en la posada en escena, per al teatre, que alternà brillantment amb la fílmica Fou director dels teatres de Helsingborg 1944-46, Göteborg 1946-49, Malmö 1953-69 i el Dramaten d’Estocolm 1960-66 Escriví guions per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander , i començà com a realitzador amb Kris ‘Crisi’, 1945 La pellícula Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955 li obrí…

Escriví drames històrics d’influència shakespeariana Erik den Fjortonde ‘Enric XIV’, 1846, etc

Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna 'Les beatituds', obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet 1971 i La cigale et la fourmi 1974 per a cor i solistes Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director A part de la seva tasca compositiva, docent i de direcció…

Bisbe de l’església luterana 1837, és autor de Svenska Psalmboken ‘Llibre dels salms suec’, 1819 i del poema Dödens ängel ‘L’àngel de la mort’, 1839, obres mestres de la poesia religiosa sueca

Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948