Resultats de la cerca

Forma composts amb la urea, la tiourea i certs aminoàcids

És obtingut per escalfament de la urea Cristalls blancs de tast amargant, són emprats en síntesi orgànica

És una solució aquosa molt diluïda, que conté sals principalment clorur de sodi, colesterol, greixos i urea

És obtingut fent reaccionar CO 2 sec amb gas amoníac Escalfat dóna urea i en solució aquosa dóna NH 4 2 CO 3 És emprat com a adob

S'utilitzen principalment en adhesius, recobriments i peces modelades per les seves propietats d’insolubilitat i gran resistència tèrmica i química Les més importants són les resines melanina-formaldehid i urea-formaldehid

Hom l’obté per escalfament de l’àcid dibromoacètic, amb aigua, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic Es condensa amb la urea i dóna allantoïna Per reducció dóna àcid glicòlic

Són destacables els seus estudis sobre les proteïnes, l’acció dels enzims, la sang, la diabetis i la nefritis Ideà un mètode per a determinar l’eliminació de la urea amb l’orina

En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi filtrats…

Prové de la hidròlisi de l’allantoïna per enzims també presents en vegetals Per hidròlisi àcida o enzimàtica dóna urea i àcid glioxílic Forma cristalls que es descomponen a 173°C, poc solubles en aigua i en els solvents orgànics