Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema monoclínic Es presenta amb un color variable del taronja vermellós al taronja ocre, amb lluïssor vítria i adamantina, i translúcid Fou descobert a Badajoz el 2003 i el seu nom ret homenatge al geòleg Salvador Calderón

Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines

Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom

Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques

Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda

Mineral isomorf de l’aragonita, cristallitza en el sistema ròmbic, i és de color blanc, incolor o fosc si incorpora impureses, lluïssor vítria i fractura concoidal Té duresa 3-3,5 i pes específic 6,53-6,57 Se'n troba a Bellmunt Priorat En certs jaciments Leadville, Colorado, EUA Broken Hill, Rhodèsia és mena important de plom

Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita

Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona

Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent

Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins