Resultats de la cerca

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915

Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs

Compongué la música per a l’intermedi L’ortolanella astuta , estrenat l’any 1758 en el Teatro Real del Buen Retiro de Madrid

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…

Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135 Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798 Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca L’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria a Vilafranca El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar La casa de les…

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Mor Valentí Almirall

S’inicià al Grup d’Esports Badia Solé i al CE Manresa Fou president del Bàsquet Manresa Joviat quan el primer equip femení jugava en la primera divisió estatal Abandonà la presidència quan el club es fusionà amb el CB Manresa 1990 i formà un nou club sota el nom de CB i GE Manresa Posteriorment fou gerent de l’Igualada Hoquei Club 1990-94 durant el període de major èxit del club, en el qual s’aconseguiren dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues OK Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1994 i una Copa Intercontinental 1994 Entre el 1994 i el 1997 exercí de gerent del Bàsquet Manresa SAE,…

Competí pel Reial Club de Polo de Barcelona durant els anys trenta i quaranta Disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola El 1971 s’instaurà un premi amb el seu nom per a distingir el millor esportista universitari