Resultats de la cerca

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Collaboradora de diversos mitjans de comunicació Punt Diari , Presència , Diari de Barcelona , La Farga , ha publicat la narració Tres històries de dos 1988 i les novelles Tendra és la nit 1988, premi Just Manuel Casero 1987 i Oasi 1989, premi Marian Vayreda 1988

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

Format a Alemanya, s’establí a Barcelona cap als anys trenta i es guanyà una bona reputació Freqüentà els grups d’artistes de Tossa És conegut per la relligadura del primer exemplar del Vayreda de Rafael Benet així com per la d’altres llibres que es conserven a la Biblioteca de Catalunya

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Llicenciat en història de l’art, musicòleg i professor de l’ESMUC, amb L’estratègia del cucut guanyà el premi Salvador Espriu 1994 En narrativa ha publicat Calligrafia 1987, premi Just Manuel Casero 1986, Tres tríptics 1991, premi Marià Vayreda 1990, La fruita del temps 1994, L’estratègia del cucut 1996 i la novella Els tatuatges 1999, premi Andròmina 1998

Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament

Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot

Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants