Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Josep Burell Magro
Vela
Regatista i constructor naval.
Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
Willy Messerschmitt
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic alemany.
Estudià enginyeria a Munic, i després d’una etapa de disseny de velers i planadors es dedicà a la fabricació d’avions civils a la seva fàbrica de Bamberg A partir del 1927 ocupà el càrrec d’enginyer principal a la Bayerische Flugzeugwerke AG, que durant la Segona Guerra Mundial es convertí en Messerschmitt AG i que contribuí a la creació dels avions de caça alemanys més utilitzats aviació Després de la guerra, s’establí a l’Estat espanyol i treballà en collaboració amb l’empresa CASA Posteriorment tornà a Alemanya, on el 1969 constituí la Messerschmitt-Blohm GmbH
Joan Enric
Escultura
Escultor.
El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual,…
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
Festival Aeri de Sabadell
Esports aeris
Festival d’aviació celebrat anualment a Sabadell des del 1953.
Organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, se celebra a les installacions del seu aeròdrom durant la festivitat de la Verge de Loreto, patrona de l’aviació El seu precedent fou el Festival Aeri Internacional de Sabadell, organitzat l’any 1949 per l’Aeroclub de Sabadell Un dels seus impulsors fou José Luis Aresti i en destacà la demostració de vol del pilot Marcel Doret En les diferents edicions del festival s’han programat diverses activitats, com exhibicions d’avions militars i d’helicòpters, acrobàcies amb avionetes, demostracions de vol amb ultralleugers, llançaments de velers…
Aero Club Gallecs
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Mollet del Vallès.
Fundat el 1991, tenia la seu central a can Jornet, dins el parc de Gallecs Tenia 200 socis, una superfície de 14000 m2, una pista d’herba de 200 m de llarg per a velers, una pista de 90 m per a avions amb motor d’explosió i grades per a 200 espectadors Les installacions havien estat construïdes anteriorment per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell En una ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’aeromodelisme El 2006 hagué de canviar d’emplaçament a causa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i es transformà en l’Aeroclub Vall del Tenes, a Lliçà de Munt Practicà l’aeromodelisme…
Ferran Serra i Sala
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant, esgrafiador i escultor.
Conegut com a Ferdinandus Serra Format a l’acadèmia Les Arts amb Antoni Gelabert i Alart Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona 1929-33 Durant la guerra civil de 1936-39 treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols Confegí i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya en sobresurten les obres pròpies a Piera can Sastre, 1941, Martorell casa de la vila, Vilanova i la Geltrú can Salvador, Barcelona interior de la casa Cambó, Valls jutjat, etc…
La seda i els seders
El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…