Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
Arquelau
Història
Rei de Macedònia (413-399 aC) de la dinastia dels argèades.
Es dedicà a l’hellenització del seu regne, on féu venir el tràgic Eurípides
subvenir
Venir en ajut d’algú, en ajut de les necessitats d’algú.
potera
Potera
Pesca
Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc., consistent en una peça cònica de plom, suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en la seva part inferior de quatre o més ganxos girats cap amunt.
Hom l’amolla fins a prop del fons de la mar i la fa anar i venir constantment fins que amb una de les punxes enfila la presa
cicloserina
Farmàcia
Química
Antibiòtic produït pel Streptomyces gariphalus
.
És emprat com a antimicrobià i contra el bacil de Koch quan presenta resistència als tuberculostàtics majors Els seus efectes secundaris són fer venir son, produir confusió mental i de vegades convulsions
hematúria
Patologia humana
Emissió d’orina amb sang.
Por ésser macroscòpica o microscòpica, i pot venir del trajecte urinari inferior infeccions, litiasi i tumors de bufeta o afeccions de la pròstata o bé del trajecte urinari superior glomerulonefritis, tuberculosi, litiasi i tumors del ronyó
conjunció causal
Gramàtica
Conjunció que serveix per a expressar relacions de causa entre dues o més proposicions.
Introdueix pròpiament la proposició que ‘descriu’ el motiu o la causa Va venir perquè volia parlar-te En català les principals conjuncions causals són perquè —que també pot ésser final—, que , puix i, en català antic, també car
recordar
Fer venir a la memòria d’algú alguna cosa, fer-la-hi present.
supervenció
Acció de venir una cosa després d’una altra, a més d’aquesta.
sialagog
Farmàcia
Dit de la substància que estimula la secreció de saliva.
El sialagog més conegut és la pilocarpina, colinèrgic que actua per estímul dels músculs llisos i de les glàndules innervades pel sistema nerviós parasimpàtic La visió i l’olor del menjar actuen d’una manera semblant hom diu fer venir aigua a la boca Uns altres sialagogs són la nou d’Areca i el tabac
Maurice Blanchot
Literatura francesa
Novel·lista, assagista i crític literari francès.
Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc