Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
lulo
Alimentació
Botànica
Arbust petit de fulla perenne, de la família de les solanàcies, conreat als altiplans de l’Amèrica del Sud, sobretot a l'Equador i Colòmbia, pel seu fruit comestible (lulo), de color taronja clar, semblant a una taronja petita.
Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves
productor | productora
Ecologia
Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.
Les plantes verdes són éssers productors Es troben sempre a l’origen de la cadena alimentària
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses,…
oncòlit
Geologia
Concreció calcària esfèrica ovoide formada per capes concèntriques.
Es formen en aigües marines o lacustres per encrostament de capes d’algues blaves o verdes al voltant d’un nucli
Companyia de Dansa Magnet i Burch
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990, a Barcelona, per la ballarina i coreògrafa Cristina Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges Brahams 1990, Vinyes verdes vora el mar 1992, Return, oh God 1994 i Era el millor dels temps 1996
bis
Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
dihibridisme
Biologia
Tipus d’encreuament entre dos individus que tenen dos gens dial·lèlics no lligats a la segregació mendeliana a què dóna lloc aquest encreuament.
Per exemple, encreuar unes llavors de pèsol grogues i rodones amb unes altres de verdes i rugoses, i la segregació que hi ha a la segona generació filial lleis de Mendel
nivell tròfic
Descomponedors. Miriàpode de selva tropical, Costa Rica
© Fototeca.cat-Corel
Biologia
Cadascuna de les anelles d’una cadena alimentària.
El nivell productor de l’ecosistema són les plantes verdes Els altres nivells herbívors i carnívors són consumidors Els bacteris, els bolets, etc, són descomponedors Hi ha nivells collaterals i tots ells s’interrelacionen