Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
lulo
Alimentació
Botànica
Arbust petit de fulla perenne, de la família de les solanàcies, conreat als altiplans de l’Amèrica del Sud, sobretot a l'Equador i Colòmbia, pel seu fruit comestible (lulo), de color taronja clar, semblant a una taronja petita.
Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves
productor | productora
Ecologia
Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.
Les plantes verdes són éssers productors Es troben sempre a l’origen de la cadena alimentària
oncòlit
Geologia
Concreció calcària esfèrica ovoide formada per capes concèntriques.
Es formen en aigües marines o lacustres per encrostament de capes d’algues blaves o verdes al voltant d’un nucli
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
Companyia de Dansa Magnet i Burch
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990, a Barcelona, per la ballarina i coreògrafa Cristina Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges Brahams 1990, Vinyes verdes vora el mar 1992, Return, oh God 1994 i Era el millor dels temps 1996
bis
Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
dihibridisme
Biologia
Tipus d’encreuament entre dos individus que tenen dos gens dial·lèlics no lligats a la segregació mendeliana a què dóna lloc aquest encreuament.
Per exemple, encreuar unes llavors de pèsol grogues i rodones amb unes altres de verdes i rugoses, i la segregació que hi ha a la segona generació filial lleis de Mendel
nivell tròfic
Descomponedors. Miriàpode de selva tropical, Costa Rica
© Fototeca.cat-Corel
Biologia
Cadascuna de les anelles d’una cadena alimentària.
El nivell productor de l’ecosistema són les plantes verdes Els altres nivells herbívors i carnívors són consumidors Els bacteris, els bolets, etc, són descomponedors Hi ha nivells collaterals i tots ells s’interrelacionen