Resultats de la cerca
Es mostren 8135 resultats
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
Vila Olímpica
Economia
Construcció i obres públiques
Empresa creada el 1986 pertanyent a Barcelona Holding Olimpic, SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participà amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica , i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització
Senén Vila
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Esteve Marc Passà per Alacant 1678, però aviat s’establí a Múrcia Influït per Gilarte, féu pintures al convent de La Madre de Dios Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió , 1689, a Santo Domingo Les santes Margarides , etc Fill seu fou Llorenç Vila 1683 — 1713, pintor i religiós
Vila-rubla
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guils del Cantó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó.
El lloc és esmentat el 839 A prop del coll del Cantó, en els límits amb el Pallars, se sap que hi havia el castell de Vila-rubla, documentat en la donació d’Ermengol VII a Bernat Sanç, el 1159, del qual però, no es conserven restes La seva església, dedicada a Sant Sadurní, depèn de la parròquia de Biscarbó Formà part del vescomtat de Castellbò
vila franca
Urbanisme
Història
Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
Acostumava a tenir una carta de poblament o de franquesa amb condicions favorables per a atreure la gent del camp a la nova població Foren creades a partir de la fi del s XI i fins al començament del s XIII
vila nova
Urbanisme
Història
A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.
Gimnàs Vila
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX
Vila-seca
Veïnat
Veïnat del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a ponent de la vila, de la qual ha esdevingut pràcticament un barri.
la Vila
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al SE de la ciutat, regada per la séquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Costoja (Vallespir), a l’W del terme, al vessant septentrional del coll de Vila-roja, que comunica la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga.