Resultats de la cerca

Dirigent dels kikuius, estudià a Londres 1931-46 Elegit president de la Kenya African National Union 1946, esdevingué el màxim dirigent independentista de Kenya, fet que li costà vuit anys de presó Amb la independència del país, arribà a la presidència 1964 i hi instaurà un govern autoritari i conservador El 1974 assolí el reconeixement vitalici del seu càrrec presidencial

Fill de Teodor Creus i Coromines Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886

De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II

Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58

Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol

Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències

Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772