Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Jomo Kenyatta
Història
Política
Nom adoptat per Johnstone Kamau Ngengi, polític kenyà.
Dirigent dels kikuius, estudià a Londres 1931-46 Elegit president de la Kenya African National Union 1946, esdevingué el màxim dirigent independentista de Kenya, fet que li costà vuit anys de presó Amb la independència del país, arribà a la presidència 1964 i hi instaurà un govern autoritari i conservador El 1974 assolí el reconeixement vitalici del seu càrrec presidencial
Manuel Planas i Casals

Manuel Planas i Casals
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué
Enrico De Nicola
Història
Política
Polític italià.
Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58
José Luis Riquelme y Gómez
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886
José Bonifacio de Andrada e Silva
Història
Polític brasiler.
De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Lazare Hippolyte Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional
Carles Padrós Rubió
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol
Antoni Sedó i Pàmies

Antoni Sedó i Pàmies
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític.
Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868
Bartolomeo Colleoni
Militar
Condottiere
italià.
Inicià la carrera militar en el regne de Nàpols combaté per Venècia contra el duc de Milà Dues vegades passà al servei d’aquest darrer i tornà al de Venècia, on, definitivament el 1454, en fou nomenat capità general vitalici El seu renom motivà que Lluís XI de França i Carles el Temerari, duc de Borgonya, en sollicitessin, en va, els serveis El monument eqüestre que li féu Verrocchio a Venècia 1479-88 és una obra mestra de l’escultura renaixentista