Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
komatiïta
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica ultramàfica.
Presenta característiques morfològiques indicatives de refredament ràpid a partir d’una lava, formant coixins o cossos massius Conté abundant vidre volcànic, i fenocristalls d’olivina i piroxens d’alt contingut en magnesi Les komatiïtes són característiques dels terrenys arqueans, amb una presència molt més rara durant el Fanerozoic
Michoacán
Divisió administrativa
Estat de l’W de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Morelia Limita amb els estats de Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Mèxic, Guerrero i Colima El territori és accidentat al N per la Cordillera Neo-volcánica, d’activitat volcànica recent, i al S per l’extrem NW de la Sierra Madre del Sur Entre ambdues serralades es troba la vall del riu Tepatepec, afluent del Balsas límit meridional de l’estat El clima és temperat al N i tropical plujós al centre i a la costa La població, la major part de la qual es concentra al N a la vall del riu Lerma i vora el llac de Chapala, és mestissa La ciutat més important és Morelia L’agricultura fruita…
lapil·li
Mineralogia i petrografia
Producte volcànic format per fragments de lava, arrodonits o irregulars, d’un volum entre el d’un pèsol i el d’una nou.
Abunda a la regió volcànica d’Olot
Ndzouani
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Comores, a l’oceà Índic.
La capital és Montsamoudou Illa volcànica muntanyosa, s’hi destaca l’agricultura i la pesca Copra
Déodat Guy Silvain Tancrède Gratet de Dolomieu
Geologia
Mineralogia i petrografia
Geòleg i mineralogista francès.
Estudià la regió volcànica de Sicília, Calàbria i els Alps 1790, on descobrí la dolomia , que prengué el seu nom
Puèi Domat

Vista del cim del Puèi Domat
© Jaume Ferrández
Muntanya
Muntanya d’Alvèrnia, Occitània, al Massís Central i a 8 km de Clarmont d’Alvèrnia.
És el pic més alt 1465 m d’una cadena volcànica, amb un petit cràter Des del 1876 hi ha un observatori astronòmic L'any 2012 s'inaugurà un tren cremallera per accedir al cim