Resultats de la cerca

S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’, 1972 La seva filmografia…

En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els…

Presidí el Club de Golf Sant Cugat 1988-95, del qual és soci honorífic Forma part de la junta directiva del Reial Club de Tennis Barcelona

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona

Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989

Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…

Emigrà als EUA el 1901 Inventà alternadors d’alta freqüència per a comunicacions transoceàniques i fou un dels pioners de la televisió

Werner Heisenberg estableix el principi de la indeterminació, de gran transcendència física i filosòfica

Es formà al planter del FC Barcelona, igual que els seus germans Genís i Roger Jugà amb el Barcelona B les temporades 1991-92 i 1992-93 En aquesta darrera debutà amb el primer equip del Barça, on actuà fins a la temporada 1998-99, amb una cessió a l’Albacete 1994-95 Actuava de centrecampista i, de vegades, de davanter centre Disputà 153 partits i marcà 50 gols Guanyà quatre Lligues 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Espanya 1996 i una Copa Generalitat 1993 Després jugà al València una temporada 1999-00 i a…