Resultats de la cerca

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

El jurat de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes concedeix la Palma d’Or a Rosetta , una pellícula dirigida pels germans belgues Luc i Jean-Pierre Dardenne La decisió sorprèn la premsa especialitzada, que havia destacat l’alt nivell de les produccions de David Lynch The Straight Story , Atom Egoyan Felicia’s Journey , Takeshi Kitano L’estiu de Kikujiro , Tim Robbins The Craddle Will Rock o Pedro Almodóvar, que rep el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre

Exposà el seu talent narratiu amb Anatomy of Absurdity 1589, on, com a la resta de la seva obra, incorporà la llengua colloquial a la seva fantasia creadora Aquest fet es palesa més en obres com Pierce Penniless, his Supplication to the Devil 1592 i The Life of Jack Wilton novella picaresca, 1594 L’intent de convertir-se en un autor dramàtic consta en una collaboració amb Marlowe i en Summer Last Will and the Testament 1592, peça d’una gran qualitat dins el teatre isabelí

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879

Des del 1595 ocupà els càrrecs de mestre de cor i organista al Magdalene College d’Oxford, on es graduà en música l’any 1596 Des del 1626 fins a la data de la seva mort fou professor de música pràctica a la Universitat d’Oxford S’han conservat algunes de les seves composicions, principalment anthems , alguns madrigals i consort songs , a més d’un cicle de madrigals amb el títol Joan, quoth John, when will it be Un dels seus madrigals fou publicat en la collecció The Triumphes of Oriana to 5 and 6 voices Londres 1601, editada per Thomas Morley

Se celebra a Los Angeles la festa de lliurament dels premis Grammy de la música, marcada aquest any pel domini de les dones L’artista més guardonada és la cantant de hip-hop Lauryn Hill, amb cinc premis Madonna, que fins ara només havia aconseguit un Grammy en tota la seva carrera, en guanya quatre pel disc Ray of Light , i també són premiades Alanis Morisette i Sheryl Crow Un altre punt destacat és la continuïtat de l’èxit de la pellícula Titanic , que de la mà de la cançó My Heart Will Go On i de la seva intèrpret, Céline Dion, rep quatre Grammy

És membre consultiu de la UNESCO des del 1951 Aplega professionals de la crítica, la historiografia, el tractadisme i l’organització d’exposicions de més de vuitanta països d’arreu del món Entre els seus principals objectius hi ha el de desenvolupar una cooperació internacional, la defensa professional dels seus membres, la recerca de noves metodologies i l’intercanvi d’informació Celebra anualment una assemblea i un congrés en un país diferent el 1979 tingué lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona N'han estat presidents J Johnson Sweeney, Giulio Carlo Argan, Jacques Lassaigne, René Berger…

Format al Club Natación La Latina de Madrid es traslladà a Catalunya i jugà al CN Barcelona 1997-2004 i al CN Terrassa des del 2004 Guanyà una Lliga 2002 i dues Copes del Rei 1999, 2002 Participà en una Copa d’Europa 1998, una Recopa 2000 i dos LEN Trophy 2001, 2007 Jugà 65 partits amb la selecció absoluta, i participà en els Good-Will Games 1998, en el Campionat d’Europa 1999, en la Copa del Món 1999 i a la Lliga Mundial 2004 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1995 i argent 1999