Resultats de la cerca

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a…

Tradicionalment, el que s’imita és una entitat temàtica, com ara un motiu o un tema Una peça basada en el contrapunt imitatiu pot ser monotemàtica com és el cas de la fuga o politemàtica com és el cas de la canzona La imitació ha estat una de les relacions entre les veus més utilitzades en la música occidental, en particular des de l’Edat Mitjana fins al final del Barroc En l’Edat Mitjana es poden mencionar, com a exemples de formes que es basen en la imitació, la chanson polyphonique , el motet, la caccia i la chace denominacions inicials, aquestes dues últimes, de cànon Durant el…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…

Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció global de l’…

Vida No es tenen dades sobre la seva formació musical Probablement anà a Itàlia, on podria haver estudiat amb A Willaert a Venècia Durant els seus primers anys d’activitat professional, fou actiu com a cantor de la catedral d’Anvers cap al 1544 o 1545, on també es dedicà a l’ensenyament A partir del 1554 treballà com a editor musical al servei de l’impressor Jean de Laet Conjuntament produïren setze volums de música, la major part de caràcter sacre Un d’aquells llibres, publicat amb el títol Sacrarum cantionum vers el 1556, era dedicat íntegrament als motets de Waelrant…

Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista El llibre…

Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze…

A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de…