Resultats de la cerca

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…

Conreà la biografia, el teatre, la poesia i, sobretot, l’assaig D’accentuat pessimisme i amb una evident influència de Nietzsche, és autor, entre altres obres, de Présences 1925, Goethe 1932, Portraits sans modèles 1935, Vues sur l’Europe 1939, Pages 1948, etc

Fill de Jacques-Yves Cousteau, treballà amb ell com a submarinista i fotògraf Filmà les sèries de televisió The Undersea World of Jacques Cousteau i fou coautor de Les requins Morí d’accident pilotant un avió

Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin

Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix

Bé que traslladat de lloc posteriorment, el moviment teològic que hi sorgí —de la mà d’Ambroise Gardeil 1859-1931 ha mantingut el nom d’origen A l’escola han pertangut autors com Antonin Sertillanges , MDRoland-Gosselin, que el succeí a l’Institut Catholique, Marcel Chenu i Yves Marie Congar , entre d’altres PF Mandonnet, Dominique Dubarle A-J Festugière, Henri-Dominique Gardeil

Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock

Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953

Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…

Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu