Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
vuitcentista
Persona que ha viscut o ha fet l’obra al s XIX.
Tomanil
Antic terme del municipi del Morell (Tarragonès), esmentat encara al s XVIII.
Urubamba
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, al S del Perú (725 km).
Neix a la serralada de Vilcanota, a la part meridional dels Andes peruans, continua tot al llarg de la serralada de Vilcabamba i s’uneix amb l’Apurímac o Tambo, amb el qual forma l’Ucayali És navegable en el curs inferior
Canelles
Història
Antiga quadra del municipi de l’Aranyó (Segarra), al S del terme.
csárdás
Dansa hongaresa de parella, creada al s XIX i popular fins avui.
Cantemir
Història
Família de boiars d’origen tàrtar establerta a Moldàvia al s XVII.
Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor
Frangipane
Llinatge noble romà que, amb títol marquesal, durà fins al s XVII.
N'hi hagué una línia a Nàpols
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
l’Horta del Sud
Comarca de l’Horta, situada al S de la ciutat de València.
Enllaçant amb el pla de Quart a través d’un piemont, apareix l’anticlinal de la serra de Parentxisa, constituïda per calcaris cretacis superiors i que és el límit sud-oest de la comarca Més a llevant, es troben els calcaris i margues de la plataforma residual que abasta des del Vedat de Torrent a Picassent Cap a la mar, es desenvolupa una superfície alluvial servida per l’acció de la Rambla del Poio i continuada per l’espai de marjal al voltant de l’Albufera Aquest llac, de menys de 2000 ha, és l’element distintiu de la zona, amb la seva restinga Comprèn els municipis d’ Albal ,…