Resultats de la cerca

Jugà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Arenys de Munt, a excepció de la temporada 2008-09 que formà part del Blanes Hoquei Club Guanyà dos Campionats d’Espanya 1999, 2004, una Copa de la Reina, tres Campionats de Catalunya, una Copa Generalitat 2010 i una Supercopa Catalana 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola en dos Campio-nats d’Europa i un del Món, en els quals conquerí el títol mundial l’any 2000 i dos subcampionats europeus 1999, 2001

Els calafats de València reberen ordinacions de Jaume II el 1306 A Barcelona, on formaven també una confraria, el 1710 el Consell de Cent els agrupà en una sola corporació amb els mestres d'aixa A vegades llur activitat s’estenia a tasques afins, com les de descarregador del port Eren importants a les drassanes dels grans ports i també a les petites viles litorals Blanes, Tossa, Canet, Arenys Foren sotmesos a les ordinacions de matrícula de la mar 1737 i 1751 L’activitat gremial dels calafats desaparegué a partir del 1824

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang

Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes

Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix

La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584

Estudià magisteri, però no exercí per problemes de salut Conreà la poesia religiosa i publicà els primers poemes a La Veu del Montserrat i posteriorment a diverses revistes d’orientació catòlica Entre el 1887 i el 1894 participà regularment als jocs florals de Manresa, Sabadell i Blanes i a certàmens d’entitats catòliques, en què guanyà diversos premis Publicà, entre altres obres, el recull Lo miracler de Barcelona 1899, en honor de sant Josep Oriol, i, pòstumament, a “Lectura Popular” 1917, la Corona poètica Maria 1911 i Poesia a “Lectura Popular” 1917

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà tres anys al filial i un altre al Gimnàstic de Tarragona com a cedit Debutà a la màxima categoria amb el Rayo Vallecano 1992-93 i la UE Lleida 1993-94, passà pel Palamós 1994-95 i fitxà pel RCD Espanyol 1995-98, amb el qual disputà 57 partits de Lliga i guanyà la Copa Catalunya 1996 Posteriorment, jugà al Terrassa, l’Hospitalet, el Girona i el Blanes, i plegà l’any 2008 Un cop retirat, ha entrenat el Banyoles

S’inicià al Club Patí Roda 1984-94 i completà la seva formació al Club Patí Voltregà 1994-2005 Guanyà un Campionat de Catalunya júnior 1995, dos Campionats d’Espanya júnior 1997, 1998 i la Copa de la CERS 2002 Posteriorment passà a les files del Club Patí Vilafranca 2005-09 i retornà al Voltregà l’any 2009 Formà part de la selecció catalana que aconseguí el Campionat del Món B de Macau 2004, equip amb el qual també participà en el torneig internacional Golden Cup de Blanes 2005, 2006