Resultats de la cerca

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506

D’estructura plegada, és formada per quars i esquists Els cims més alts són Peña Escrita 1 323 m i Rebollera 1 160 m

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete

Fou fundada pel clergue jesuïta Ángel Ayala Alarco Ciudad Real 1867–1960 amb l’objectiu de despertar el catolicisme espanyol de principis del segle XX El seu primer president fou el sacerdot i periodista Ángel Herrera Oria Santander 1886–Madrid 1968, que l’any 1933 creà el Centre d’Estudis Universitaris CEU, embrió de les universitats Abat Oliba CEU de Barcelona, CEU San Pablo de Madrid i CEU Cardenal Herrera de València

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià

Membre del Club Esportiu Powerlifting Olesa, entrena a les ordres del fisioculturista Josep Camats És recordista estatal de l’especialitat per a persones amb discapacitat amb una marca de 95 kg,assolida al VIII Obert d’Esgrima i Halterofília Copa d’Espanya Ciudad de Alcorcón 2010 En el seu palmarès internacional, destaca la cinquena posició en la categoria de 82,5 kg obtinguda en el Mundial d’halterofília adaptada 2010