Resultats de la cerca

Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc

Davanter format en les categories inferiors del FC Barcelona, jugà amb el primer equip cinc temporades 1998-2003 Posteriorment jugà al Genk belga 2003-04, el Marfil Santa Coloma 2004-05, 2007-09, el Corbera FS 2005-06, 2009-10, el Martorell FS 2006-07 i l’AE Bellsport des del 2010 Jugà diverses temporades a divisió d’honor i guanyà dues Copes de Catalunya També formà part de la selecció espanyola sub-23 i participà en el Mundial Universitari 2002, 2004

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871

És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert…

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

La família Bigues senyorejà aquest casal des del segle XI Els documents esmenten els germans Ponç i Pere de Bigues el 1156 Encara al segle XIV n’eren els propietaris Bernat i Guillem de Bigues El 1425 apareix Humbert de Bigues com a senyor d’aquesta mansió A partir d’aquest moment, no trobem cap més notícia sobre la família Bigues Segons sembla, el terratrèmol del 1448 ensorrà aquest casal Al segle XVIII tenia la possessió d’aquest edifici Francesc Anton Grimau i de Corbera Després passà a Joan Vadell i, posteriorment, al baró de Segur

Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…