Resultats de la cerca

La societat construí les primeres xarxes telegràfiques i el 1874 installà el primer cable transatlàntic El descobriment per Siemens del principi de la dinamo 1866 i la construcció de les primeres locomotores elèctriques 1879 potenciaren el creixement de l’empresa, que es convertí en la primera firma electrotècnica del món 180 000 treballadors l’any 1938 Durant la Segona Guerra Mundial la majoria de les seves installacions foren destruïdes La reorganització de l’empresa se centrà a fornir a la…

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863

Jugà a l’Espanyol-Cornellà 1982-87 abans de retirar-se Guanyà una Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 i participà en la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Compartí equip amb jugadores com Marta Galceran i la peruana Cecilia del Risco Formà part de la selecció cubana que guanyà el Campionat del Món 1978 i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980

Constituïda el 2002, l’objectiu principal de l’AECAT és millorar la qualitat de vida de les persones que han rebut algun òrgan Alguns atletes de l’associació han participat en la Cursa Jean Bouin, que des del 2005 organitza una prova específica per a trasplantats També han participat en la Cursa d’El Corte Inglés, la Cursa de Bombers o la Milla de Cornellà La seva atleta més destacada és Hermínia Coloma

Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments antics que…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de Banyuls Baó…

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

La primera etapa de la seva carrera esportiva competí a les files del Cornellà Atlètic Posteriorment, formà part del Club Atletisme Sant Celoni i del Futbol Club Barcelona, entre d’altres Fou subcampió d’Espanya de 50 km en ruta 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya de 20 km marxa 1978 i fou subcampió de la mateixa prova 1983 Amb la selecció espanyola participà en quatre edicions de la Copa del Món de marxa 1977, 1979, 1981, 1985

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

Conegut com Juanjo Díaz , s’inicià com a tècnic el 1980 en les seccions inferiors del RCD Espanyol, on es mantingué durant catorze temporades També entrenà el Mollerussa 1990-91, el Palamós 1991-93 i el primer equip espanyolista 1993-94 Després ha dirigit el Huesca, l’Andorra, l’Águilas, el Cornellà, el Cartagena i el Badajoz, fins la seva retirada el 2003 Posteriorment tornà al RCD Espanyol, on feu de coordinador de la Ciutat Esportiva