Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Lleida, on presidí la Secció d’Escalada i Alta Muntanya del Grupo de Alta Montaña Español GAME Fou professor d’escalada i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escuela Española de Alta Montaña, a Benasc Collaborà en revistes especialitzades com Vèrtex i Desnivel

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, començà a navegar a vela l’any 1965 i s’especialitzà en creuer Guanyà la Copa del Generalísimo 1973, el Campionat d’Espanya classe IV 1974, amb el Viking i el Campionat de Catalunya de classe A 1989, amb el Viking II Es retirà de la competició l’any 1994 Fou vocal de la junta directiva del CN Arenys de Mar durant vuit anys, vicepresident executiu durant quatre anys i president entre el 1988 i el 1995 L’any 1976 fou un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers, posteriorment Reial Associació Nacional de Creuers

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’any 1991…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista Muntanya

Dedicat professionalment a la gestió cinegètica d’àrees privades de caça, practica tot tipus de cacera amb gos de mostra Pertany a diverses societats de caçadors, com la SC de Tàrrega, a la qual representa en campionats de les especialitats de sant Hubert i de caça pràctica Des del 1986 ha guanyat diverses vegades el Campionat Provincial de Lleida de sant Hubert El 2007 es proclamà campió de Catalunya, amb la gossa Usma de Keranlouan En l’especialitat de caça pràctica ha aconseguit nombroses copes i campionats provincials i de Catalunya, com a propietari i com a conductor