Resultats de la cerca

Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher  com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que conduïren…

Estudià a Londres amb Clementi, amb el qual anà a París 1802 i a Peterburg 1803, on s’establí com a professor de piano Actuà per Europa creador del nocturn per a piano, les seves obres, de caire romàntic, influïren sobre Chopin, Agatha Szymanowska i altres autors A part els nocturns, que són les seves obres més conegudes, deixà set concerts per a piano i orquestra, sonates, etc

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les personalitats…

Deixeble de CVStanford, fou professor al Royal College of Music, on fou mestre de BBritten Escriví peces per a piano, com London Pieces 1920 i Sarnia 1941 i una vuitantena de lieder , que en fan un dels primers autors anglesos d’aquest gènere

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise Blood 1979,…

Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794

Estudià a les universitats de Cambridge i Londres Treballà inicialment en el camp de la illuminació elèctrica i després en el de l’electricitat, especialment en l’anàlisi del magnetisme Estudià les màquines dinamoelèctriques i els motors síncrons i enuncià la llei que duu el seu nom

Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983

Fou corresponsal de guerra a l’Extrem Orient Es féu famós amb A Bell for Adamo 1944, a la qual seguiren Hiroshima 1946, The Wall 1950, The Child Buyer 1960, Too Far to Walk 1966, The Algiers Motel Incident 1969 i My Petition for More Space 1975

Establí la teoria de la isostàsia i determinà la forma i les dimensions de l’ellipsoide terrestre És autor de Geodetic Astronomy 1898