Resultats de la cerca

El 1926 es proclamà campió de Catalunya de 100 i 200 m llisos i, l’any següent, del relleu 4 × 100 m amb l’equip del Centre Excursionista de Terrassa El 1927 també establí el rècord català d’aquesta darrera prova

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li…

Fou pintor i veedor de la ciutat de València Féu retrats com el de Domènec Sarrió 1679, ajuntament de València i diverses obres religioses per a esglésies de València, Torreblanca i Borriana, entre altres llocs

Fou catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu Fou un dels setze fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, precursora de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A partir del…

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

Fundador del Journal Illustré des Pyrénées-Orientales , que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també Le Courrier Franco-Espagnol , La Gazette des Pyrénées i Perpignan-Illustré Fou membre de la Société d’Études Catalanes des de la seva fundació 1906 Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d’un Ange, La Dame des Églantiers i, en collaboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907

Era del Principat o de Mallorca A partir del 1701 residí a Madrid, on actuà com a músic d’una companyia teatral Autor de comèdies i actes sacramentals, deu dels quals s’han conservat Pedrell publicà la seva obra escènica El jardín de Falerina

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals