Resultats de la cerca
Es mostren 10466 resultats
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
bergantí
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.
Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela
Club Ciclista Amics de Reus i la Pobla de Mafumet

Guanyadors de l’edició del 2011 del Trofeu Festa Major de Sant Joan, organitzat pel Club Ciclista Amics de Reus i la Pobla de Mafumet
David Padilla
Ciclisme
Club de ciclisme de Reus.
Fundat l’any 1979 i centrat en el ciclisme de carretera, el primer president fou Floreal Prades Organitza el Gran Premi Ajuntament de la Pobla, la primera edició del qual fou l’any 1968, i el Trofeu Ajuntament de Perafort, que en alguna edició puntuà per a la Copa d’Espanya femenina També s’encarrega del Trofeu Festa Major de Sant Joan i el Gran Premi Sant Pere de Perafort, que formen part del circuit de Grans Clàssiques de la Federació Catalana de Ciclisme
quintet de la Truita
Música
Quintet en la major, opus 114 (D.667) de Franz Schubert, escrit el 1819.
Comprèn cinc moviments, interpretats per violins, viola, violoncel i contrabaix El tema del trio del scherzo prové del lied Die Forelle ‘La truita’ L’obra és escrita en la major, tonalitat que expressa l’alegria
Toro

Plaça Major de Toro
jacinta lluch valero (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, a la riba dreta del Duero.
És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller del príncep…
Rajadell

La Plaça Major i el castell de Rajadell, al Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de…
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina