Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Josep Maria Meléndez Fernández
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià a l’A Sant Martí-Clot, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de Lliga i Copa 1959 Com a entrenador, exercí en els equips CCC Rodó, PEM, Aismalíbar, CB Mollet, Sferic Terrassa, Joventut de Badalona, UER Pineda, Agrupació Bàsquet Premià de Mar i APD Mataró Aconseguí el Campionat d’Espanya d’Educación y Descanso amb l’Aismalíbar, i dues Lligues del grup català de segona divisió amb el CB Mollet 1966 i l’Sferic 1969 Amb el Joventut de Badalona guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1976 i la Copa 1976 Amb l’AB Premià de Mar assolí l’ascens a segona…
Club Ciclista Iluro
Ciclisme
Club ciclista de Mataró.
Fou fundat l’any 1985 per Antonio Granados Està enfocat a l’esport de base, tant en ciclisme de carretera, com de pista utilitzen el velòdrom de Mataró i de bicicleta tot terreny Entre els seus corredors destaca l’especialista en pista Josep Antoni Gil, que fou medalla de bronze en els Campionats del Món
Francesc Ramon Ferrer
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Amb el CD Mataró, jugà diverses temporades a la primera divisió estatal a les ordres d’Antoni Serra L’any 1970 fitxà per la UER Pineda de Mar, on jugà dues temporades més Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en dinou ocasions i disputà un Campionat del Món 1966
Marta Bartrés Calsapeu

Marta Bartrés Calsapeu
Arxiu M. Bartrés
Hoquei sobre patins
Portera d’hoquei sobre patins.
Formada al Club Hoquei Mataró, hi jugà durant tota la seva carrera esportiva Amb la selecció espanyola fou campiona del món 2000, subcampiona 2006 i medalla de bronze 2002, 2004 Aconseguí també tres subcampionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i un tercer lloc 2005 Fou internacional amb la selecció catalana
Joan Diamant Bertrán
Esquí
Esquiador nàutic conegut com Janot.
Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró
Rafael Fernández Lahuerta
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club Boxa Mataró i el Club Boxa Victòria Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes lleuger 1979 i superlleuger 1980, 1981 Formà part de l’equip català que guanyà el torneig Vicente Gil de boxa amateur 1981 Participà en els Jocs Mediterranis 1983 amb la selecció estatal
Francesc Cabot i Ferrer
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili i Joaquim
Vicenç Tarrés Pons
Waterpolo
Entrenador de waterpolo.
Membre del Centre Natació Mataró, guanyà el Campionat de Catalunya infantil 1990 Posteriorment assumí la direcció tècnica de l’equip femení absolut i el portà a la divisió d’honor de la Lliga 2005 El 2008, ocupà, alhora, el càrrec d’entrenador i el de seleccionador de l’equip estatal femení que en el Campionat d’Europa assolí el subcampionat
Blai Parera i Moret
Música
Músic compositor.
Formà part de la capella de música del Collegi de Santa Anna, on estudià Emigrà a l’Argentina el 1793, i s’establí a Buenos Aires Hi treballà com a compositor s’hi guanyà la vida fent classes de violí, piano i llaüt, tocant el violí i el clavicordi i composant algunes tonadillas Amb el temps tingué prestigi en el seu camp fou director de les orquestres del Teatro Porteño 1804 i del Teatro Argentino 1809 El 1813 el triumvirat que regia el país durant l’etapa de consolidació de la independència, escollí 1813 una de les seves composicions per musicar l’himne nacional de l’Argentina, amb lletra…
la Llàntia

Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina