Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Banyoles, assolí el Campionat d’Espanya en quatre amb timoner 1975, 1976, 1983, 1984, vuit amb timoner 1975, 1976, 1982, 1985, dos sense timoner 1977, quatre sense timoner 1983 i dos amb timoner 1985 En l’àmbit internacional guanyà, sempre en vuit amb timoner, una medalla de plata 1977 i dues de bronze 198, 1983 en el Campionat del Món Rebé la medalla al mèrit esportiu

Defensa format a les categories inferiors del FS Martorell 1995-2000, debutà en categoria sènior al FS Olesa 2000-02, la segona temporada de les quals jugà a la divisió de plata, i al FC Barcelona 2003-04 A partir de llavors ha jugat sempre a la divisió d’honor en diferents equips al FS Martorell 2004-07, la UD Guadalajara FS 2007-10, l’AE Manacor 2010-12 i, des de la temporada 2013, a Múrcia FS Guanyà dues Copes de Catalunya 2004, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2012 Fins el 2013 havia estat nou vegades internacional amb la selecció estatal També guanyà un Campionat d’Espanya amb la selecció…

Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó

El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat

Ha publicat llibres, com Atletismo adaptado para personas ciegas o deficientes visuales 2004

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…

Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849