Resultats de la cerca

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151…

Fundat al gener del 1967 i especialitzat en natació, el primer president fou Josep Bernaus El mateix any s’inaugurà el complex esportiu que encabia una piscina de 50 m i una altra de 25 m, un frontó i una pista de voleibol El 1969 creà l’equip de competició i Maite Salvà en fou la primera entrenadora Durant l’inici també practicà voleibol, el salt de trampolí i l’escafandrisme El 1972 inaugurà la piscina coberta i s’inicià en esports com la natació sincronitzada, el waterpolo i la gimnàstica El primer gimnasta fou Luís Martínez Ibáñez Destacaren Aurora Morata, que participà en els Jocs…

Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…

Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni

Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882…