Resultats de la cerca

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Autor d’un gran nombre de publicacions sobre l’economia espanyola, les primeres obres corresponen a l’època autàrquica de la postguerra Un nuevo orden económico i reflecteixen una posició antiliberal Després estudià especialment el desenvolupament econòmic des del 1939, la formació de capital, la renda nacional, la inversió i el consum Fou secretari general del Consejo de Economía Nacional

Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas 1985 i el…

Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…

Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari