Resultats de la cerca
Es mostren 4390 resultats
Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia
Història
Obra d’Antoni Josep Cabanilles, publicada a Madrid en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes.
Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972
Agressions de l’extrema dreta en la diada del 9 d’octubre a València
Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del PaísValencià Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, collectius com el Tribunal de…
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra…
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com…
El Govern valencià avalua els sobrecostos en la construcció d’escoles durant el govern del PP
Fins a 1000 milions d’euros és el sobrecost de la construcció d’escoles al PaísValencià entre els anys 2001 i 2014, segons l’auditoria feta pública pels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i d’Educació, Vicent Marzà L’informe destaca que la gestió de l’empresa pública, a la qual es van encomanar els treballs, Construccions i Infraestructures Educatives, SA CIEGSA, presenta nombroses irregularitats i despeses sense control El mateix dia s’imputa l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, Consuelo Císcar, per la compra d’obres d’art per sobre…
samaruc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, de molt petita grandària, entre 1 i 2 cm, que habita a les aigües salabroses (albuferes) i a les aigües dolces properes a la mar de diversos indrets dels Països Catalans, sobretot al País Valencià.
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Bancaixa
Antiga entitat financera amb seu a Castelló, una de les més importants del País Valencià.
L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa…
Francesc Gil
Botànica
Botànic valencià.
Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina