Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors
Giottino
Pintura
Pintor italià.
Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco
Gabriello Chiabrera
Literatura italiana
Poeta italià.
Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604
Miskolc
Ciutat
Capital del megye de Borsod-Abaúj-Zemplén, Hongria.
Ampli districte urbà 224 km 2 212000 h est 1984, és la segona ciutat del país És situada vora el Sajó, afluent del Tisza, al vessant NW del massís del Bükk, on s’exploten jaciments de lignit i ferro S’ha convertit en un gran nucli industrial siderúrgia, construccions mecàniques, indústria química, alimentària, etc i centre cultural
Necròpoli dels Fossassos (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal…
Critèrium Ciclista Internacional de Tarragona
Ciclisme
Competició internacional de ciclisme de carretera celebrada a Tarragona el 23 de setembre de 1958.
Organitzada pel Club Ciclista de Tarragona amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, la competició es disputà en un circuit urbà amb la presència de les grans figures mundials del moment Jacques Anquetil, Charlu Gaul, Louison Bobet, Miquel Poblet i Federico Martín Bahamontes Inclogué proves de persecució, velocitat i línia, aquesta darrera considerada la més important, que guanyà Miquel Poblet
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
serralada de Bakhtiari
Serralada
Regió muntanyosa situada al sud-oest de l’Iran i que forma part del Zagros.
És habitada per tribus transhumants, els bakthiaris, que es mouen en una àrea de 400 km entre la seva estació d’hivern de les planures dels Khūzestan i les pastures d’estiu de la muntanya El recurs econòmic principal és la ramaderia ovina, seguida de l’agricultura cereals i arbres fruiters i la fabricació de catifes Izeh és el nucli urbà principal
Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1086-95).
Fou abat de la canònica augustiniana de Sant Ruf, a Avinyó S'oposà a la decisió del papa Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Fundà una canònica augustiniana a Sant Adrià de Besòs, subjecta a l’abat de Sant Ruf, i hi posà com a prior Oleguer, futur bisbe de Barcelona
Sant Cebrià de Saorra
Església
Església del poble de Saorra (Conflent), dins el nucli urbà, que fa funcions parroquials.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina