Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Dugald Stewart
Filosofia
Filòsof escocès.
Deixeble de TReid, fou un dels representants més destacats de l' escola escocesa Professor a Edimburg, tractà d’aplicar el mètode baconià de la inducció a la filosofia de la ment, tot rebutjant l’especulació metafísica En teologia adoptà una posició teista És autor d' Elements of the Philosophy of Human Mind 1792-1827
Winslow Homer

Breezing Up, obra de Winslow Home
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York
Kumayri
Ciutat
Ciutat d’Armènia.
Situada a 1500 m d’altitud, la voregen muntanyes pel nord i l’est Important centre tèxtil fàbriques de maquinària i electrodomèstics Fundada el 1840 amb el nom d’ Aleksandropol , el 1924 fou anomenada Leninakan fins el 1991, que adoptà el nom actual El 1988 perdé la meitat dels habitants a causa d’un terratrèmol
Zunyi
Ciutat
Ciutat del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És un centre econòmic important fa la redistribució dels productes agrícoles de la regió arròs, blat de moro, oleaginoses, tabac, seda i té indústria moderna extracció de minerals, indústria química i alimentària És cèlebre per la conferència del 1935, en què hom adoptà el punt de vista de Mao Zedong i fou decidida la continuació de la Llarga Marxa
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
Can Sagrera

Vista de Can Sagrera
© Alberto González Rovira
Masia
Antiga masia (segle XVIII) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen
Henri Martin
Pintura
Pintor.
Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina