Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
pica de Cerví
Cim
Cim (2 750 m) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta), dins el terme de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
Sant Martí de Maçana

Vista de l'església de Sant Martí de Maçana
© Patrimonifunerari.cat
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural al N del municipi de Rubió, Anoia.
Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra Bages Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
riera de Mura

Vista de la riera de Mura, o riera de Nespres
© C.I.C. - Moià
Riera
Curs fluvial de la comarca del Bages que neix sota el Montcau, per la confluència dels torrents d’Estenalles i de les Llosades.
Es dirigeix cap a l’oest i passa a tocar dels nuclis de Mura i de Rocafort Desguassa al Llobregat, aigua avall dels Tres Salts, prop del Pont de Vilomara La riera de Talamanca és l’afluent més destacat de la riera de Mura, a la qual desguassa prop de l’església de Sant Esteve de Vila-rasa En el seu recorregut, la riera de Mura té diversos salts d’aigua i descriu nombrosos meandres Aspecte de la riera de Mura © Alberto González Rovira
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
Vilanova de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc
Dellui
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el municipi de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui 2 542 m alt, al nord, el tuc de la Muntanyeta 2 673 m, les pales de Cubieso 2 782 m i la collada de Dellui 2 595 m que comunica aquesta zona amb la vall Fosca, a l’est, i la pala de Dellui 2 803 m i la pala de Morrano 2 636 m, al sud El barranc de Dellui , afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l' estany de Dellui
Ibaizabal
Riu
Riu de Biscaia, al Pais Basc.
Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina