Resultats de la cerca

Era capellà de la casa missió de Barcelona Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi

Escriví comèdies d’intriga en un llenguatge viu Love and Bottle ‘Amor i una ampolla’, 1699, The Constant Couple ‘La parella constant’, 1699, The Twin Rivals ‘Els rivals bessons’, 1702 i The Beaux’ Stratagem ‘L’estratagema dels petimetres’, 1707

Autor neoromàntic, escriví obres de teatre Alles um Liebe , ‘Tot per l’amor’, 1910, novelles Katinka, die Fliege , ‘Katinka, la mosca’, 1911 Wir Zugvögel , ‘Nosaltres, ocells de pas’, 1924 i la sèrie de retrats literaris Schattenbilder ‘Ombres’, 1912-17

Humanista del prerenaixement, hom li ha atribuït, sense gaire fonament, les Coplas de Mingo Revulgo , el primer acte de La Celestina , i algunes altres obres Al Cancionero General del 1511 publicà Diálogo entre el amor y un caballero viejo

Esposa de Tlaloc, fou raptada per Tezcatlipoca, fascinat per la seva bellesa

Composta de 1 250 versets i dividida en set parts, l’obra aborda el tema del kama , plaer sensible que culmina en l’amor sexual, i és un document important per a conèixer la vida privada a l’antiga Índia

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Franciscà a Besiers Escriví el Breviari d’amor 1288, poema moral en 34 000 octosíllabs Al s XIV en fou feta una versió en prosa i poc després una traducció al català, que és conservada en diversos manuscrits del s XIV

La seva obra, escrita en vers lliure, es caracteritza per l’idealisme, la recerca de la bellesa i de l’amor platònics Melodier i skymning ‘Melodies crepusculars’, 1902, Elegier 1903 i Dithyramber i aftonglans ‘Ditirambes a la llum del vespre’, 1906

Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc